Gil-Manuel Hernàndez i Martí.
Sociòleg i historiador i Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia
Social de la Universitat de València.
L’actual Museu del Corpus-Casa de les Roques, pertanyent als museus de la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, té el seu origen en la famosa Casa de les Roques. Esta data de 1448, en ple Segle d’Or de València, quan la Ciutat va decidir la construcció d’un edifici per guardar els carros triomfals i la resta d’útils participants de la Festa del Corpus, que es remunta a 1355. El lloc escollit fou l’antic barri de Roters, entre la muralla més antiga i la nova manada a construir per Pere el Cerimoniós el 1356, prop de les Portes de Serrans.
Des d’aleshores este edifici, abans fins i tot d’esdevenir un espai museístic modern, ha experimentat diferents reformes, entre altres raons perquè a causa de la seua proximitat al riu ha sofert cadascuna de les riuades que al llarg de la història ha patit la ciutat, principalment en els anys 1517, 1897 i 1957, arribant fins i tot a estar a la vora de l’ensorrament. L’any 1980 es començà a restaurar la Casa de les Roques i en 1983 tornava a acollir les roques, que durant eixe temps estigueren dipositades en les Drassanes. Posteriorment l’Ajuntament de València restaurà l’edifici annex del carrer de Roters (del segle XVIII) per a ampliar l’espai d’exhibició d’elements del Corpus fins eixe limitat a moment a la Casa de les Roques, de manera que el conjunt fou rebatejat com a Museu del Corpus-Casa de les Roques i inaugurat el 2006.
En el nou recinte unificat les roques estan distribuïdes en dos espais, el baix de l’edifici del Museu del Corpus, i l’espai pròpiament de la Casa de les Roques, on estan les roques més antigues, a més d’alguns elements de la processó, com les àguiles, Sant Cristòfol o l’arca de l’Aliança, entre altres elements. Al baix del Museu es troben les altres roques amb la totalitat dels gegants, nanos, cirialots, elements centrals del bestiari, escala de Jacob i altres elements processionals. Amb tot, el Museu del Corpus pròpiament dit ocupa tres plantes al voltant de l’espai central de la planta baixa, i en elles es troben col·leccions de cartells anunciadors de la festa, panells explicatius i elements de vestuari dels personatges principals de la processó, a més del Rotllo del Corpus, i elements de les danses, com els cavallets i complements de vestuari en diverses vitrines. Hi ha també una quarta planta amb un habitatge que ocupava històricament un conserge de la Casa de les Roques, i que ara es vol reformar per a destinar a magatzem per a guardar la roba dels personatges principals de la processó del Corpus.
Ens trobem en este cas amb un espai museístic de recent creació per a amplificar l’atracció dels elements de la processó del Corpus conservats en la històrica Casa de les Roques, un espai en principi destinat a contextualitzar els elements processionals i a mostrar una mostra àmplia de la riquesa patrimonial de la processó. Tanmateix, i des de la seua inauguració, l’espai no semblava haver acomplit del tot la seua missió, ja que la disposició dels elements i la seua explicació en panell informatius s’havia quedat estancada i antiquada, descontextualitzada, sense cap dinamisme ni coherència, existien elements reiteratius desfasats, i tampoc s’havia aprofitat per a la realització d’exposicions temporals de petit format. En qualsevol cas es tractava d’un espai molt aprofitable, que reclamava un gir en el discurs museològic i en la seua plasmació museogràfica. Sobretot si es té en compte que el Corpus fou declarat en 2010 Bé d’Interés Cultural i que l’ampliació de l’espai expositiu de la Casa de les Roques al Museu del Corpus va generar una major acceptació entre els visitants i un estímul afegit per conéixer la festa del Corpus Christi. Tant és així que si en 2007 el Museu del Corpus-Casa de les Roques el visitaren 13.000 persones, en 2016 la xifra era de 64.000 visitants.
Per eixes raons des de finals de 2015 la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València ha fet una aposta decidida per potenciar el caràcter patrimonial de la festa del Corpus Christi, durant segles coneguda com la “Festa Grossa”, a través de diverses iniciatives, com per exemple la restauració d’elements materials com les roques, la recuperació de l’ornamentació floral tradicional, la posada en valor del cartell institucional anunciador de la festa, l’organització d’activitats divulgatives com poden ser xarrades i visites guiades, i, sobretot, la renovació dels continguts museogràfics del Museu del Corpus – Casa de les Roques, però també projectes de futur com són els treballs per a reconéixer oficialment el Museu del Corpus.
La reforma museogràfica que s’ha presentant recentment ha inclòs nous panells explicatius en tres idiomes, la instal·lació de pantalles amb audiovisuals sobre la festa en sis idiomes, destacant un video general sobre la mateixa en una pantalla gran, la nova denominació de les diferents sales (Mitològica, dels Cavallets, de les Al·legories i del Rotllo del Corpus), la reubicació d’elements expositius, una nova il·luminació i pintura en les sales, per tal de centrar més l’atenció del visitants en les peces i processos exposats, una nova imatge corporativa del Museu i banderoles exteriors, així com inauguració de la Sala dels Cavallets com a nova sala d’exposicions temporals.
En definitiva, la darrera reforma del Museu del Corpus-Casa de les Roques intenta posar en marxa una modernització museogràfica que per intentar aprofitar totes les grans potencialitats de la festa del Corpus. Es tracta, al capdavall, de dignificar els elements patrimonials allí exposats, especialment les roques, però també les danses, el bestiari, els símbols, els gegants i la pròpia festa del Corpus com a moment àlgid de tota una tradició centenària, amb gran arrelament popular, però que necessitava d’una major protecció, salvaguarda i difusió. En última instància un patrimoni cultural com la festa del Corpus precisa un museu que recree la festa viva, un museu viu i dinàmic, sempre obert al canvi i al diàleg, capaç de dignificar com es mereix la nostra cultura festiva.