Un nou PSPV per a una gran ciutat, 10 compromisos pel canvi

RICARDO CAMPOS

Candidat a la Secretaría General del PSPV de la ciutat de Valéncia

Fa uns dies en aquest mateix lloc vaig publicar “Valencia es capital. Por una Ley de Capitalidad de la Ciudad de Valencia”, hui propose el partit que puga fer-ho.

Estos són els meus 10 COMPROMISOS PER AL CANVI AL PSPV, no són propostes tancades, però haurien de formar part d’un debat essencial per als socialistes i d’això, i del que vullguen, hauríem de parlar els que volem dirigir aquest partit. Si això fora així, potser tindria menys importància qui guanye, perquè guanyaríem tots, els socialistes i els valencians i les valencianes. Entre tots i totes:

1.- MILITANTS compromesos amb el partit i amb la ciutadania. Garantia per als drets d’afiliació socialista.

El partit ha d’estar obert a múltiples formes i intensitats de participació però, al mateix temps, requerix d’un nombre important de militants compromesos, de la mateixa manera que la democràcia necessita de ciutadans que la sostinguen. El nostre partit sols estrà en condicions de fer un paper rellevant recolzat en una massa social substancial. Un partit d’intervencions puntuals o conjunturals, sense pràcticament informació, es un partit dissenyat per a la primacia dels interessos personals i oportunistes. Els militants tenen drets i obligacions, hem de garantitzar-los, necessitem una militància exigent.

2.- Les AGRUPACIONS TERRITORIALS. Escoles de democràcia i d’intervenció pública des de la proximitat. Agrupacions de Junta de Districte.

Les agrupacions territorials han de seguir jugant un paper rellevant en el nostre partit, ha d’haver-hi una agrupació per a cada una de les Juntes de Districte, i una responsabilitat (coordinador/a de districte) en cada un dels districtes. Les Juntes representen la descentralització d’alguns servicis municipals i en elles es propicia la participació ciutadana, allí s’adscriuen les associacions i entitats ciutadanes, un teixit associatiu que ha de formar part de la nostra base social, de la qual aprendre i a la qual dirigir-se. Aquesta base social ha de formar part del quefer quotidià de l’agrupació, una autènctica “Casa del Poble” oberta al seu ús dels col·lectius progressistes dels nostres barris, amb nosaltres i sense nosaltres.

Al mateix temps, les nostres agrupacions han de ser escoles de democràcia, de democràcia avançada, de ciutadania, en què no sols es respecten les “formes democràtiques”, sinó que s’aposten per una democràcia de qualitat, de deliberació, una democràcia de la paraula i el pensament, tantes vegades callats i silenciats pel sectarisme, llocs per a l’encontre de la pluralitat i la tolerància.

3.- Fomentar LES AGRUPACIONS SECTORIALS DE CIUTAT. La intervenció política en la societat complexa i del coneixement.

El territori en la ciutat s’ha debilitat com un factor essencial per a pensar i actuar en la ciutat, és un error limitar la participació en les agrupacions territorials perquè són molts els conflictes i els interessos que no tenen eixa base, l’educació, la sanitat, els serveis socials, l’ordenació urbanística, el treball, la igualtat… excedeixen als territoris i formen part de polítiques globals que sols poden rebre respostes globals i que, per tant, poden incentivar un major interés per participar en la definició de les polítiques del partit.

4.- Esbossar un PARTIT METROPOLITÀ. El partit de la “ciutat real” i de la capitalitat del País Valencià.

Són moltes les raons que posen en evidència els límits del municipis per a fer de les ciutats “actors” polítics i econòmics en el sistema de ciutats valencià, nacional i internacional. La “ciutat real”, l’àrea metropolitana de la ciutat de València disposa d’un potencial de més de cinquanta poblacions i més d’un milió i mig d’habitatns que els socialistes no podem ignorar, el futur de València serà metropolità o no serà. Des de la direcció de València establirem una comunciació permanent amb les poblacions de la nostra àrea metropolitana.

5.- L’ELECCIÓ DE LES DIRECCIONS POLÍTIQUES. Cada militant un vot. Primàries de militants i simpatitzants.

Obviar la demanda de democràcia en els partits és apartar-se de la realitat i debilitar el nostre projecte polític. Darrere dels dubtes, dels límits o les limitacions al vot dels militants hi ha més ignorància o interés inconfessable que la defensa de cap projecte col·lectiu; en societats com la nostra en què és possible fer fluir la informació, el debat de candidatures, de polítiques, de rendició de comptes, establir “filtres” que alimenten velles pràctiques i estructures que impedeixen o allunyen la construcció de lideratges més propers a la ciutadania i, per tant, millors i més sòlids. La secretaria general del nostre partit en la ciutat ha de ser mitjançant primàries de militants i simpatitzants.

6.- L’ELECCIÓ DELS NOSTRES CÀRRECS PÚBLICS. Primàries obertes a la ciutadania.

Una de les funcions bàsiques dels partits polítics és fer d’intermediaris entre la societat i les institucions, aquesta és una de les grans aportacions i obligacions dels militants d’un partit, i, especialment, atesa la seua capaciptat propositiva, de les direccions polítiques. En aquesta funció ens juguem molt, els nostres representants en les institucions donen o lleven credibilitat al partit, dins i fora d’aquest, la capacitat, el mèrit i la projecció social requerits pels nostres estatuts han de ser d’estricte compliment en l’elecció dels nostres representants. Al mateix temps, els nostres lideratges han de recollir i construir-se amb la ciutadania, establint mecanismes que faciliten la participació de la ciutadania legitimitant, obrint i generant vies de comunicació que sols poden enfortir el nostre partit i els nostres lideratges. Així com es va aprovar en el passat Congrés Nacional del PSPV, l’elecció del nostre cap de llista a l’Ajuntament de València ha de ser a través de primàries obertes a la ciutadania.

7.- LA COMPOSICIÓ DEL GRUP MUNICIPAL. Publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.

El grup municipal ha de ser l’eix principal de la nostra acció política, si els càrrecs públics elegits han de reunir els requisits esmentats anteriorment, entre els quals la projecció pública –no únicament interna- és requisit essencial, el grup d’assessorament ha de reunir els requisits de mèrit i capacitat i la seua selecció ha de realitzar-se amb la màxima publicitat i en les millors condicions d’accés en igualtat, atenent, en definitiva a les previsions estatuàries emmarcades en els drets dels militants. Una pràcitca que s’allunya d’aquesta norma, empobrix el treball en el grup i sosté hàbits sectaris, en els quals prima la fidelitat i el seguidisme acrític a la competència i el bon treball. S’ha de possiblitar que els diners públics amb què es retribueix l’assessorament responguen als criteris del que és públic: publicitat, mèrit i capacitat.

8.-EL GRUP MUNICIPAL. Un govern en l’ombra.

Amb les característiques d’elecció i selecció anotades, tant en relació als càrrecs públics com en el personal tècnic, amb l’organització del partit en els àmbits territortial i sectorial és possible que el grup municipal, mentre estiga en l’oposició i abans de les pròximes eleccions municipals ha de liderar, junt amb la direcció política comarcal, una alternativa política, un entramat alternatiu al govern del Partit Popular, un “govern en l’ombra” que millore la pròpia qualitat de la nostra acció política, la qualitat de la tasca d’oposició en les seues facetes de control, seguiment i proposta i, en definitiva, de capacitat de confrontació de polítiques, dels seus valors i les ideologies que les sustenten.

9.- ELS PROGRAMES. Una elaboració dinàmica de l’oferta electoral.

La nostra oferta electoral, el nostre programa no pot ser improvisat, elaborat per un limitat grup de coneixiedors o experts en les diferents matèries. El nostre programa ha de ser la construcció col·lectiva de qui ha d’integrar el bloc social del progrés que ens ha de portar al govern de la ciutat i ha de sostindre la plasmació de les nostres polítiques. Quan un “programa electoral” és un simple tràmit o un formalisme la política ha fracassat, quan aquest es converteix en un element dinamitzador, integrador, de circulació de les idees i definició de projectes col·lectius pot ser un instrument d’intervenció imprescindible.

10.- LES CONFERÈNCIES DE CIUTAT. El disseny tranquil, participatiu i amb perspectiva de les polítiques socialistes.

Des del conveciment que hi ha un projecte progressita possible i necessari per a la nostra ciutat, aquest ha d’elaborar-se des de la tranquil·litat que no conferixen els processos electorals, ni els immediats, ni els marcats pels mandats de quatre anys, la definició d’un projecte exigix que el pensament es desprenga de la tirania de la presa i adopte la perspectiva del mitjà i llarg termini i d’una participació despresa de l’interés immediata. Cal que realitzem tantes “conferències polítiques” com siguen necessàries per a escoltar, aprendre i convertir en acció política tot el coneixement, els sabers, les esperances i els anhels que trobem en la nostra militància i en la nostra ciutat. Com diu Daniel Innerarity, en la societat del coneixement un partit ha d’estar preparat per a aprendre, doncs el saber i el coneixement són els assumptes del poder, això implica canvis permanents, innovació en els mètodes de treball, una organització intel·ligent capaç de sintonitzar amb els centres de canvi i innovació, així com de crear pensament i coneixement, d’aportar idees que configuren intel·ligentment espais públics.

http://valencianoticias.com/valencia-es-capital-por-una-ley-de-capitalidad-de-la-ciudad-de-valencia/

VLCCiudad/Redacción

PDF o Imprime este artículo